En memòria de José Vento

Nuestro compañero Jordi Peris, tras conocer la noticia de la muerte de José Vento, dedicó estás emotivas palabras a su recuerdo. Con su permiso, las comparto aquí, a modo de homenaje, pues recordar lo vivido con aquellos que nos han sido tan próximos es, quizá, la única  forma de decirles que no los olvidamos, que lo sentimos.

.....     .....     .....     .....     .....     .....     .....     

Ha faltat el nostre company José Vento González, catedràtic de dibuix de l’Institut La Senda i artista plàstic. Feia més de deu anys que s’havia jubilat, però ell no va trencar mai els lligams amb el seu Institut, l’Institut del seu poble. Cada any, per Nadal, solia passar pel centre amb l’excusa de la loteria. “Ha vingut Vento!”, ens dèiem els uns als altres, i ràpidament formàvem un rogle al seu voltant. Una xarradeta a la sala de professors i ja estàvem tots immergits en els seus projectes i passions, que ningú com ell sabia transmetre. Les seues obres, foren pintures, gravats o escultures, prenien forma en les seues paraules, amb un entusiasme i apassionament que només els qui el van conéixer entendran. En eixes ocasions, vam poder compartir amb ell la satisfacció pel reconeixement que la seua obra anava adquirint en la societat valenciana. Però sobretot, els qui vam tindre la sort de tindre’l com a company, en recordarem la vitalitat exultant; una vitalitat que impregnava cada moment de la seua vida i que es contagiava a qui tenia a prop, com un virus benèfic que ho trastocava tot, que ho transformava tot per a millor. Recorde que quan ens va dir que es jubilava, molts no en donàvem crèdit... “Tan jove?”, perquè Vento ens havia fet creure que no tenia edat. Finalment, vam comprendre que, després de donar-ho tot com a docent, encara tenia molt per a oferir-nos com a artista. I així ho va fer.

Els anys, però, van passar. La vida, de vegades, pren la iniciativa i s’enfila per un camí que ens allunya de tot allò que estimem. José Vento ja no tornarà a enlluernar-nos amb projectes fascinants, ni a sorprendre’ns amb la seua inspiració, però el seu record romandrà en el buit que ha deixat, n’impregnarà l’espai que modificava i estarà a recer en la memòria de tots els qui el vam estimar. Des d’allí, tots nosaltres, continuarem celebrant l’artista i enyorant el company. 

Jordi Peris

Quart de Poblet. 21-3-2013